Cal que deixi la meva casa -------------> Sol, La

i prengui el bastó. ----------------------> Do, Sol

Cal que amb una esperança trenqu i-----> Sol, La

la tristor, -------------------------------> Do, Sol

faré una cabana ------------------------> Mim, Sim

de pedra i de fang ----------------------> Mim, Sim

on la terra em doni ---------------------> Do, Sol

el meu guany. --------------------------> Re

Clavaré les meves arrels ---------------> Mim, Sim

creixent de cara al cel -----------------> Mim, Sim

donaré fruit abundós. -----------------> Do, Re, Sol, Si7

I l'hivern em despullarà, ---------------> Mim, Sim

de neu em cobrirà, --------------------> Mim, Sim

neu que fondrà a poc a poc. ----------> Do, La, Re

Després de la lluita intensa,

vindrà el repós,

deixaré la terra adobada

pel meu esforç.

I els fills que em segueixin

potser marxaran,

però vagin on vagin,

constants.

Clavaran les seves arrels,

creixent de cara al cel,

donaran fruit abundós.

I l'hivern ens despullarà,

de neu ens cobrirà,

neu que fondrà a poc a poc.

Cal que deixi la meva casa

i prengui el bastó.

Cal que amb una esperança trenqui

la tristor.

F# C#m
Camins que ara s'esvaeixen
F# C#m
Camins que hem de fer sols
F# C#m
Camins vora les estrelles
B F#
Camins que ara no hi són

F# C#m
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
F# C#m
Per les parets de la mort sobre la pell
F# C#m
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
B F#
Ara són dos fills del sol en aquest desert

C#m E B F#
Mai no és massa tard per tornar a començar
C#m E B
Per sortir a buscar el teu tresor

F# C#m
Camins, somnis i promeses
B F#
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

D'or és el color dels cabells del meu amor, ------> Re

al matí, quant surt el sol, (bis) -------------------> Sol, Re

és el moment, és el moment millor de tots. ------> La, Sol, Re

Balu és el color del cel més pur

al matí, quant surt el sol, (bis)

és el moment, és el moment millor de tots.

Verd és el color de l'herba del prat,

al matí, quant surt el sol, (bis)

és el moment, és el moment millor de tots.

Tot aquets colors em semblen més purs

si tu ets amb mi, oh, oh...!

al matí, quant surt el sol,

és el moment, és el moment millor de tots.

Llire sento els cor, feliç de tot

si no penso, en el temps (bis)

en el temps, en el temps, dels vells amors.

Temps era temps hi havia -----------------------------> Lam
en uns poblet medieval---------------------------------> Sol, Lam
un baró de mala jeia-----------------------------------> Sol, Do
que a tothom volia mal,--------------------------------> Mi, Lam
amb carrossa d'or i plata
passejava tot superb
pel seu poble que moria
d'esquifit i famolenc.
Xics i grans, mig morts de gana,-----------------------> Lam
li sortien al seu pas------------------------------------> Sol
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat, -------------------------------> Mi
però ell somreia, --------------------------------------> Lam
i burleta, els cridava amb veu de tro: ------------------> Sol, Mi
A pencar, males abelles, ------------------------------> Lam
necessito molt més or ---------------------------------> Mi, Lam

Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc:
"Vilatans, vinga, a la festa,
a la festa de la mort.
Vull setze joves per banda,
amb espases i garrots,
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas,
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat,
però ell somreia
i burleta els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla,
que a mi m'agrada aquest joc!".

Un joglar passà pel poble,
avançada la tardor,
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans tots l'escoltaven,
li donaven la raó,
els naixia l'esperança,
van anar a trobar el baró,
però ell somreia i burleta,
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"

Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem, vés-te'n d'aquí,
que si et quedes, ai de tu!,
a la forca has de morir."
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó:
"Ai, del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor".
I ell callava i de ràbia
se li corsecava el cor,
mentre el poble repetia
la cançó del trobador:
"Ai, del poble, ai de la vila,
que té un lladre per senyor,
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor" (bis)

Era el segle XIX, -------------------> Lam, Sol, Lam
i amb el nom d'en Joan Serra -------> Do, Fa, Do
es coneix un bandoler --------------> Mim, Fa, Mim, Mi7
per a tothom " en la Pera". ---------> Lam, Rem, Lam

li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tant gemecs que allà han pregat:
pietat, pietat.

- No em mateu, -------------------> Lam,Sol, Lam
que tinc dos fills i una esposa, -----> Do, Fa, Do
us daré tot mon diner, -------------> Mi7, Lam
però no em claveu eixa daga. ------> Re7, Fa, Sol

No en mateu, ----------------------> Lam, Sol, Lam
us demano per ma mare! -----------> Do, Fa, Do
- Reseu l'últim "Crec en Déu". ------> Mim, Fa, Mi
- Pietat, pietat. ---------------------> Lam, Rem, Lam

L'endemà de bon matí
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.

Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.

- No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.

No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.

Però en Joan Serra,
avui no ha tingut més sort,
dos soldats l'han pres ben fort
i ara jèu entre barrots.

L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en la Pera dóna un crit,
és l'última pregària.

-Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,

que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.
Ningú no ho va fer.

lam Sol
Fent camí per la vida
lam mim
em tocarà menjar la pols,
lam Do
ficar-me dins del fang
Sol
com ho han fet molts,
Fa Do
compartir el poc aliment,
mim lam
que porto al meu sarró,
Sol
tant si m'omple de joia
lam MiM lam
com si em buida la tristor.

Vindràn dies d'angoixa,
vindran dies d'il×lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
desició

lam Do
Però lluny a l'horitzó amb la llum resplandent
Sol lam
ja lliure d'engany la força del vent

m'empeny endavant
Do
veuré milers com jo són els homes
Sol lam
que van vencent la por. que van vencent la por

Do
Alleugeriré el pas és la joia i l'esperit
Sol lam
duent amb mi el sarró, la força i el crit
que em guia endavant

Do
i avivaré amb el cant tan lleuger com el pas
Do mim
el pas dels meus companys! dels meus companys

Endavant!. Re Fa La

Acords alternatius:

mim Re
mim Si7
mim Sol
Re
Do Sol
Lam mim
Re
Do Si7 mim

mim Sol
Re mim
Sol
Re mim
Sol
Re mim
Sol
Re mim
LaM Do MiM

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

[Do]
I així [Fa]pren, així [Sol]pren, [Do]tot el fruit que et pugui do[lam]nar
el ca[rem]mí que, a poc a poc, es[sol]crius per a de[Do]mà.
Que [Fa]demà, qe de[Sol]mà [Do]mancarà el fruit [Sol]de cada [lam]pas;
per ai[rem]xò, malgrat la boira, [Sol]cal cami[Do]nar.

Si vens amb mi
no demanis un camí planer
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí

ben llarg.

Del cor de les Guilleries -------------> Lam, Do
sortirà un gran espetec --------------> Sol, La m
que en faràn ressons de guerra ------> Sol, Do
les parets de tabertet ----------------> Mi7, Lam

Desde Sau a la Sellera
desde el far al Matagalls
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls

Torna, torna Serrallonga
que l'alcina ens cremaran
que ens arrencaran les pedres
que la terra ens robaran

Torna, torna...